Sóc felicitat
CMT | 16 maig 2016Si ara mateix se’t preguntés si ets veritablement feliç, què diries? En què o qui pensaries primer? I, per tant, què o qui et proporciona la felicitat? Què és el que et garanteix una vida plena? Però, més enllà de tot això, realment existeix el concepte de felicitat?
Ens enfonsaríem en un mar de dubtes sobre totes aquestes qüestions, però el que la meva pobra experiència m’ha assegurat és que sí; sí que existeix i, no tan sols això, sinó que constitueix un estat natural de tot ésser humà, on el problema que l’afligeix és que no cau en el compte que ja és felicitat. La porta incorporada quasi inconscientment i, tot i així, transcorre la resta de la seva existència buscant-la pertot arreu excepte on certament es troba, que no és altre lloc que en el seu interior.
Per tant, esmentaríem amb tota seguretat que es tracta d’un criteri de caràcter individual, però les persones no constituïm entitats separades, sinó que estem connectades, de manera que la recerca de la felicitat no funciona sense la dels altres. Parlem, doncs, de manera recíproca, car no existeix felicitat sense oferir-la als altres i, d’igual manera, tenint en compte que tractem amb un sentiment contagiós, s’ha de saber com incorporar-la al cos i a la ment.
Així doncs, l’evolució humana ens pot dir com som o com ens correspon ser, però mai com serem feliços, perquè aquesta responsabilitat recau en cadascun de nosaltres, en ningú més. El que converteix la felicitat en perceptiva, ja que serà la respectiva virtut de cadascú la que tindrà la determinació d’aconseguir-la. D’aquesta manera, el que per a un és una profunda crisi i desgràcia, un altre pot veure un bon exemple o una oportunitat per a una vida millor.
Com a resultat, aconseguiríem dividir-la en una felicitat immediata d’una postergada, ambdues d’igual transcendència. La primera correspondria a quedar-se en el present; puix que la ment influeix en el cos ho sap molta gent, però no tants saben que passa de manera contrària. Somriure o canviar una postura negativa pot invertir aquesta baixa autoestima que tenim inculcada des de petits; doncs, tan important és cuidar el físic com alimentar la ment amb saviesa sense descuidar el nostre esperit. D’una altra banda, considerem una felicitat llunyana, establerta amb el propòsit d’uns objectius que s’han de saber triar correctament, i que ens asseguraran un estat d’autorealització i satisfacció un cop assolits.
De la mateixa manera, el millor aliat i el pitjor dels enemics per obtenir aquesta preuada felicitat és la por. És tan capaç de regular el seu camí com defugir d’ell. Així doncs, en un mateix cor no poden residir junts la por i la gratitud. La gratitud com a amor, ja que la felicitat no és una altra cosa que amor a la vida. Estimem-la.